El sufragi femení: dones que voten… i que compten vots
La dona ha rebut amb joia la seva consagració cívica i ha fet honor exercint, contra tot obstacle cert o imaginari, la seva nova i augusta funció.
Particularidad interesante es que la mujer no se limitase sólo a ejercer la función de elector. Con probidad sorprendente cumplió igualmente las restantes funciones que estaba en su derecho ejercer, y, al par que los hombres, constituyó las mesas electorales como presidenta o adjunta, y fue, en representación de los diversos partidos, apoderada o interventora. Todas estas funciones las desempeñó con noble dignidad y enérgica entereza.
👇Desplaça’t cap avall amb el ratolí a mesura que llegeixis. La visualització és més precisa obrint-la en un navegador d’un ordinador.
El sufragi femení: un llarg camí
L’1 d’octubre de 1931 les Corts Constituents de la Segona República espanyola van aprovar el sufragi femení. Després d’un debat llarg i polaritzat, les dones podrien a la fi votar. Ho farien per primera vegada de manera generalitzada a les eleccions generals de novembre de 19331. Dècades d’activisme i demandes polítiques i socials van culminar en la implementació del sufragi femení, que va comportar que vora el 50% de la població tingués dret a vot per primera vegada.
Però l’accés al sufragi també va implicar un altre canvi. El 1933 les dones no només van poder votar per primer vegada, sinó que també van poder ser membres de les meses electorals. És a dir, per primer cop, podrien comptar els vots.
Tot seguit us presentem la història de les dones que van trencar barreres i van comptar vots per primera vegada l’any 1933. En aquest interactiu, a més, us mostrarem que les dones que van ser als col·legis electorals van polititzar-se. És a dir, formar part de les meses electorals les va socialitzar políticament i va fer que en el futur s’impliquessin més en política i es mobilitzessin molt més.
Comencem el viatge!
El sufragí femení a la Segona República
El dret de vot de les dones es va debatre de nou amb l’arribada de la Segona República espanyola a l’abril del 1931.
El debat va ser intens i agre. La diputada Victoria Kent, una de les tres dones diputades al Congrés en la legislatura constituent de 1931, va assegurar a l’hemicicle que “era perillós concedir el vot a la dona” perquè no havien mostrat un interès especial en el règim republicà. Calia esperar perquè aprenguessin a votar, assegurava.
Les dones a les meses electorals
En un sistema molt semblant a l’actual, l’organització de les eleccions implicava la divisió del territori en seccions censals. A cada secció censal li corresponia una mesa electoral i tres dels electors de la secció eren escollits per formar-ne part.
El sorteig i, per tant, que a tothom li pugui tocar formar part d’una mesa electoral, tot i ser una murga sovint per a qui li toca, és un instrument molt valuós per a la comunitat investigadora. Permet el que tècnicament es coneix com a experiment natural.
Gràcies a aquest experiment natural, podem estudiar amb una metodologia rigorosa si el fet de formar part de les meses va tenir algun impacte sobre les persones que en van formar part. És a dir, les dones que van ser escollides aleatòriament el 1933 per formar part de les meses electorals van participar més en les eleccions de l’any 1936 que la resta de dones que no van formar part de les meses?
Una excursió als arxius
Un cop sabíem el que volíem estudiar, necessitàvem construir una base de dades. Com ho vam fer? Per sort, el nostre país té informació molt valuosa, ja sigui digitalitzada o acumulant pols (metafòricament) en diversos arxius. Després d’una cerca exhaustiva, vam acabar anant d’excursió a Girona.
La politització de les dones que van ser a les meses
Per tal d’analitzar totes les dades recollides, el que fem és comparar si les dones que van ser escollides el 1933 per ser a la mesa electoral van votar més el 1936 que les dones que no van ser a la mesa l’any 1933 (i que tampoc van ser a la mesa el 1936).
En voleu saber més?
Tot plegat ho expliquem en la publicació acadèmica següent: Working For Democracy: Poll Officers and the Turnout Gender Gap, publicat a la revista British Journal of Political Science.
Notes a peu de pàgina
En alguns municipis espanyols, no a Catalunya, ja van poder votar en unes eleccions locals l’abril de 1933↩︎